Sóc en
Tomeu Festa
O això diuen. Al final, sóc una excusa perquè la gent torni a jugar plegada.
No vinc tant a «animar» una festa.
Vinc a crear un espai on petits i grans
es puguin trobar sense presses.
Una cosa que vaig trobar gairebé sense buscar
Va ser gairebé sense adonar-me'n. Sempre he estat molt inquiet i m'ha agradat construir coses, observar com jugava la canalla, recuperar jocs que semblava que havien desaparegut.
Viatjant per França vaig descobrir que a places, fires i festes populars hi trobaves jocs de fusta, espais compartits, activitats senzilles però plenes de vida.
Un dia vaig portar quatre jocs de fusta a una festa petita. Vaig veure avis jugant amb nets, pares fent cua i criatures inventant-se normes noves. Allà vaig entendre que hi havia alguna cosa molt viva.
«Jugar és una manera de trobar-nos.»— Tomeu Festa
Un avi es va emocionar perquè va retrobar un joc que feia cinquanta anys que no veia. Va començar explicant als nets com s'hi jugava i, al final, la paradeta sencera escoltava les seves històries.
Jo allà gairebé sobrava. I això és preciós.
Els moments petits són els que queden
Quan un infant tímid acaba participant. Quan dues persones que no es coneixen es posen a riure jugant juntes. O quan algú et diu, gairebé sense voler:
«Aquest joc hi jugava el meu avi.»
Tot això és or. Les festes passen molt de pressa, però aquests instants queden.
Valors que transmet el joc
Cooperació i respecte
Jugar no és només competir. També és ajudar, observar, perdre sense enfadar-se i celebrar els altres.
Imaginació
Els infants converteixen qualsevol cosa en joc. Aquesta mirada és la que intento preservar i compartir.
Memòria i arrels
Recuperar el joc tradicional és recuperar una manera més humana d'estar junts.
Ritme compartit
Com una banda de música, un espai de joc funciona quan tothom hi troba el seu lloc.
Molt de poble i molt de plaça
Música
Sóc músic i canto en bandes. Una banda i un joc funcionen quan tothom hi troba el seu lloc.
Teatre
He fet teatre amb diverses companyies. Una festa també té molt d'escena compartida.
Docència
Dono classes a la universitat i escric sobre educació i comunitat. Una feina que no acaba mai.
Fusta i eines
Tinc debilitat pels objectes amb marques d'ús. M'agrada perdre'm en festes populars.
Les coses senzilles, quan són compartides, es fan grans.
M'agrada que la gent senti que entra en una plaça d'abans. Un lloc amable, tranquil però viu.
D'aquells que encara pensen que una bona conversa i un joc compartit poden arreglar moltes coses.
«Que bé ens ho hem passat… i que senzill era.»
Si una criatura arriba a casa amb ganes d'inventar-se un joc nou, o si una família ha compartit una bona estona sense pantalles ni presses, jo ja em dono per satisfet.
